Després de Campanades de Boda els nostres assessors, que són molt i molt bons, ens van aconsellar que si volíem continuar vivint del que hem estat vivint fins ara (teatre), havíem de canviar de registre perquè el públic vol una altra cosa, i per tant, els programadors també. Volen musicals!
“Ja en fem de musicals”, vam respondre. “En tots els nostres espectacles sempre hi hem cantat i ballat”. “Que agosarada és la ignorància!” van replicar. “Heu utilitzat l’art del dissimulo, però de cantar i ballar no en teniu ni punyetera idea. Si realment voleu estar a la cresta de la ola, heu de fer un musical!!!”
“Doncs fem un musical!”. Si hem tocat el món de la Revista, el de l’Òpera, el Cinema, la Televisió, hem fet teatre als mercats, muntat maratons de ball, inauguracions, pregons… Hem fet de tot! És clar que podem fer un musical!!!
Només es tracta de buscar un títol que estigui dins el nostre estil. Mary Poppins? Sonrisas y Lágrimas? My Fair Lady? De sobte vam dir: “No! Perquè no fem una cosa més autòctona? Nosaltres, que som de Sitges, perquè no fem un Rusiñol? Perquè no fem Gente Bien, un sainet conegut per tot el teatre amateur de Catalunya?”
Dit i fet! Ara només calia fer una adaptació del text original i anar a veure al nostre músic, en Joan Vives, perquè ens hi posés la música. El resultat final és una opereta! Ja tenim el musical… i la resta… està per veure. Ens en sortirem? Ho sabrem fer bé? Qui sap? Però de teatre, segur que en farem!
