Aquest apartat vol ser un homenatge entranyable a tota una sèrie de materials i elements bàsics que han format part de La Cubana des de la seva creació. Encara que el temps ha passat i les coses han evolucionat, aquests elements continuen vigents i és imprescindible que qualsevol integrant de la companyia sàpiga manegar.
En realitat no són cortines, són peces de roba barata tallades a diferents mides, i de colors variats que han servit, serveixen i serviran per transformar tot tipus d’espais. Ha estat un element que al llarg dels anys, des dels aparadors de “Cubana’s Delikatessen”, no s’ha deixat d’utilitzar mai: ha servit per transformar espais, per tapar teatres, per inaugurar edificis, etcètera. En definitiva, per tapar “a corre-cuita” un racó lleig o bé per poder dissimular la porqueria que sempre hi ha darrera els espectacles. És rar que en un espectacle de La Cubana no aparegui un retall de cortina grapat. Al llarg dels anys els cubanos s’han convertit en especialistes en fer cortinatges de tot tipus: prisats, arrugats, arrufats, drapejats, recollits, frunzits, cassetonats, a la veneciana, a la valenciana…
Als magatzems hi ha baguls i sacs plens de roba-cortina. N’hi ha de totes mides i colors, i encara que les robes són barates, duren molts anys i sempre es reciclen: quan hi ha un forat es fa un arrugat, si n’hi ha dos es fa un plec, i si n’hi ha tres la cortina es talla i es fa un pam més curta. Les cortines només es llencen quan ja no hi ha més remei.
Pels neòfits direm que una llata és un tros de fusta llarg i prim sense polir que als teatres s’utilitza per envarillar els decorats. Per La Cubana ha estat un element imprescindible. Quan havíem de transformar un espai de manera econòmica, el millor era muntar un esquelet amb llates com si fos un mecano i hi penjàvem les cortines. Les llates ens han tret de mil i un problemes. Amb quatre llates hem creat palaus.
Cinta adhesiva de diferents amplades i colors de quatre dits d’ample. A part de servir per fer paquets, ha servit per tot: ha substituït els claus i els tornillos per aguantar les llates; ha servit per fer vores de vestits, per tapar estrips; ha servit fins i tot de tirita improvisada. Gràcies al precinto hem guanyat molt de temps. La Cubana no hauria estat La Cubana sense aquesta cinta enganxosa.
Un bolo de La Cubana sense una grapadora a la caixa d’eines és com voler anar amb cotxe sense gasolina. Les llates i el precinto han fet possible l’esquelet, però les cortines sense les grapes són un simple drap. Ara bé, a La Cubana un simple drap ben grapat i posat amb gràcia es converteix automàticament en una cortina de categoria. En resum: el bon cubano no és res sense una grapadora a mà.
Posteriorment, quan vam descobrir el velcro, vam creure que la grapa desapareixeria del mapa, els anys han demostrat que no ha estat així, ja que actualment conviuen feliçment grapes i velcro, fins a complementar-se.
Amb el velcro va arribar l’era moderna a La Cubana. L’any 1989, de la mà dels nostres escenògrafs, els Castells-Planas de Cardedeu, vam descobrir el velcro. No ens ho podíem creure, érem com nens amb sabates noves. Va ser una gran fita el fet de poder arribar al lloc portant les cortines plegades amb els seus arrugats i penjolls des de casa… Era com portar el menjar cuit a la carmanyola.