La pàgina de la Teresina autèntica
Què vol dir Teresina?
En principi, i com tothom sap, Teresina és el diminutiu de les senyores o noies que es diuen Teresa.
A la Cubana, a més a més, és una expressió que hem fet servir molt des dels nostres inicis. Quasi podríem dir que ens la vam inventar nosaltres, o millor dit la Vicky Plana, que la utilitzava per identificar a un tipus de senyora originaria de Catalunya. Les Teresines no són comparables amb les Marujas o Marias de la resta de l'Estat.
Què és ser Teresina?
Ser Teresina no és només portar un nom o tenir un títol. Tampoc és un nom que identifiqui solament al gènere femení, ja que també existeixen homes teresinos. Tampoc comporta tenir una certa edat: a La Cubana sempre diem que són persones en “edat estupenda”. Hi ha senyores que als 65 anys no han estat, ni són, ni seran mai Teresines. En canvi, algunes noies de 20 anys ho són de tota la vida. Ser Teresina, a part de l'edat, el sexe o la condició social, comporta una forma de viure, una manera de ser, de pensar, de fer les coses. Quasi podríem dir que ser Teresina és una filosofia de vida.
Com pensa una Teresina?
La Teresina autèntica, sempre pensa bé, i el que és més important: sempre queda bé o intenta quedar bé amb tothom. Podríem dir que és de les que “quan neda, guarda la roba”. Diu que sí quan ha de dir que sí… Quan ha de dir que no, s'ho fa venir bé perquè ningú s’ofengui i utilitza un altre camí. Diu: “Potser sí, però...”, “No ho sé”, “Vols dir que és que sí?”, “Jo he sentit dir perquè m’han dit…”, “A veure, no t’ho prenguis malament, eh, perquè potser estic equivocada, però em sembla que no…” Per al final acabar dient que no. Hi ha un vocabulari establert entre totes les Teresines/os: Una gran quantitat de frases fetes i expressions convencionals que utilitzen amb tota normalitat per tot, però que sempre tenen un segon codi i un significat especial. Poden fer veure que no saben una cosa quan la saben des de fa una setmana. Poden estar dient una cosa “gruixuda” i en canvi el seu comportament i les formes són exquisides. Poden ser dolentes, però en canvi aparentar una bondat increïble. Com si estiguessin per sobre del bé i del mal i no haguessin trencat mai un plat.
Què li agrada a una Teresina?
La Teresina és treballadora i molt emprenedora. És una persona a la que li agraden les tradicions, les festes, anar d'excursió. Li agrada ser detallista, saludar, preguntar pels malalts, felicitar pel sant, donar el condol. Li agrada sortir a passejar i trobar-se amb les amigues però depèn d'on, amb qui i a quina hora, sobretot pel que puguin dir. Una Teresina cuida molt les aparences, el que puguin pensar els altres d’ella. Li agrada estar al corrent de l’actualitat, encara que les coses després les interpreta a la seva manera. Li agrada estar al dia de tot i assabentar-se de tot. Li agrada xafardejar sense que es noti que és xafardera.
Com és l'armari d'una Teresina?
La Teresina normalment és molt polida, li agrada anar ben pentinada i perfumada i sobre tot ben vestida però fina i sense estridències:
La roba interior
Hi ha coses que són íntimes i secretes a l'armari d'una Teresina: la combinació, la faixa, les mitges, la camisa de dormir i sobre tot la roba interior, que sempre és blanca, mai de colors, i quasi sempre hi té brodades unes petites inicials.
Les sabates
Un altra cosa que la Teresina cuida molt són les sabates i el bolso. Les sabates tenen sempre amb una mica de taló, menys a l'estiu que va plana. Però el que sempre busca són sabates còmodes. Moltes vegades es compra les sabates a la farmàcia degut als juanetes. Sempre té com a complement un parell de sabatilles còmodes per estar per casa.
El bolso
De bolsos, com a mínim, sempre en té un parell: Un de color negre, que va bé amb tot, i un altre de color marró, que faci conjunt amb les sabates. És molt important el què porta una Teresina dins del bolso: a part de les claus de casa, el moneder i el carnet d’identitat; la cartilla del seguro i la targeta de pensionista, si és que és viuda o té més de 65 anys; una fotografia del marit, dels néts o dels fills; i també l’estampa d'un sant.
És molt important portar un mocador de butxaca, un pintallavis, un mirallet, els polvos en una petita polvera, una ampolleta amb colònia, les pastilles que li ha receptat el metge i també una aspirina, que sempre va bé. També un mocador gran o una petita bufanda per si fa vent, una caputxeta-impermeable de plàstic per si plou i no espatllar-se el pentinat; i si és molt religiosa, un rosari.
Els vestits
El vestir és molt important. L'armari d'una Teresina ha de tenir l'imprescindible. Cada moment de la vida d'una Teresina té la seva peça de roba:
És molt important. Passada l'època de les bates de boatiné; la Teresina cuida molt la imatge en llevar-se. Normalment són bates de pelfa amb colors rosa o blau cel. Sempre amb cinturó i fins als peus. Les sabatilles hi van a joc.
Sobre la roba d'estar per casa es posa un davantal amb peto, de colors alegres i clars, però sempre airós i afavoridor, perquè si truquen a la porta, no cal que se'l hagi de treure.
La bona Teresina, per fer aquestes feines sempre té una roba especial. La pitjor que té, encara que sempre va arreglada. Una faldilla i una brusa, però deixant-se sempre el collaret de perles i les arracades posats. El davantal ,en aquest cas, és un mig davantal, més vulgar i “sense tanta història”. Serveix com a protecció de la faldilla, perquè quan està asseguda cosint, els fils no se’ls enganxin.
Per estar per casa la Teresina sempre busca la comoditat dins de la correcció. Normalment porta un conjunt de faldilla, brusa i rebequeta amb collaret i arracades. L'única cosa que varia és que durant tota l’estona va amb les sabatilles i quan truquen a la porta se les treu i es posa les sabates.
Per anar al mercat, al metge o a comprar, la Teresina sempre té un traje- jaqueta a punt. A l'armari d'una Teresina és essencial: una dona sense traje-jaqueta no és res.
Per sortir amb les amigues, anar a missa o a felicitar un sant, la Teresina es vesteix sempre d'una manera més jovenívola i “d’esport”. Com a complement imprescindible sempre porta la rebeca. En aquest cas sempre utilitza un bolso més desenfadat.
La Teresina sempre té al seu armari dues o tres peces especials que facin goig i que serveixin per un dia de Nadal o per sortir al balcó el dia de la Festa Major. No es tracta de roba de marca, ni de modista cara: Es tracta de fer un arreglo que faci que vesteixi més. Simplement una brusa vaporosa, una faldilla de tub i amb el complement d'unes flors de roba es poden fer meravelles. En aquests casos les joies hi fan molt: un bon collaret de perles i unes arracades, també de perles, són imprescindibles.
Un casament, i sobretot si és de compromís, és el motiu especial que espera tota Teresina per poder anar a la modista i fer-se una cosa especial. Un casament és un acte on tothom es vesteix d'una manera que normalment no va vestida i on la gent perd el sentit del ridícul. La Teresina no és menys: Escull el model d’un figurí d’una revista de moda, es compra la roba a una botiga de teixits i el porta a la modista. En aquest cas, la flor és un complement que “hi fa molt”.