Voleu dir que tornarem a veure les Teresines a la televisió? Nosaltres no n’estem molt segurs… Però candidats a ocupar el seu lloc no en falten…
Voleu dir que tornarem a veure les Teresines a la televisió? Nosaltres no n’estem molt segurs… Però candidats a ocupar el seu lloc no en falten…
La vida dóna moltes voltes, i la veritat és que aquesta col·laboració amb el Servei Educatiu de l’Auditori, n’és una que no ens esperàvem. Un concert? Per públic infantil i juvenil? Ens assaltaven molts de dubtes, però finalment vam posar fil a l’agulla per presentar aquest fascinant viatge musical per l’Amèrica Llatina, de la mà amb la fantàstica Banda Municipal de Barcelona dirigida per l’inconbustible Henrie Adams.
I resulta que, sense adonar-nos-en, hem arribat a Nadal. I aquests dies ens posen tendre a tots… I fem balanç de l’any que hem passat, fem nous propòsits per l’any que encetem; i mentre ho fem, mengem i bebem! Amb totes les alegries que hem tingut aquest any, només ens queda donar-vos les gràcies i felicitar-vos un any més! Bones festes i feliç 2017!!!
Resulta que aquest matí La Cubana ha presentat als mitjans de comunicació l’espectacle que fan al Teatre Coliseum. Si has passat pel davant ho has pogut veure… quina gentada… quina música… quanta riquesa… quin vestuari… Han dit que ja quasi ho tenen tot llest!!! Que a partir del dijous 29 de Setembre ens esperen allà! Quins nervis!!!
“Ahir em vaig trobar a la Paquita Santesmases, la veïna del 3er 4rta, aquella que estava casada amb el notari, però que es van divorciar després d’aquell lío de faldilles amb la secretaria. Resulta que em va comentar que en Francisco i els seus fills volen anar a veure La Cubana a l’octubre al Teatre Coliseum… Que no sabies que ara la Paquita està amb en Francisco? Sí, el de la carnisseria del davant de casa. Com que ell s’havia quedat viudo i amb tres fills i es va apuntar a classes de pintura al Centre Cívic i allà també hi anava la Paquita, doncs entre pinzellada i pinzellada va sorgir l’amor… El cas és que em va comentar que sí fèiem quòrum amb l’escala per aconseguir fer un grup per anar al teatre. Ells ja són cinc de la família, i a més s’hi apunten la Rocío i l’Àstrid de la carnisseria amb els seus novios.
També s’hi ha apuntat el meu fill, l’Albert que vindrà amb la Ruth del 1er 2na, que es veu que fa algunes setmanes que festegen… Sí, del pis d’estudiants… Ella és bufona i les vegades que hem coincidit al terrat a estendre és molt educada i amable… A veure si prospera…. Després de la Leti, l’Albert estava una mica apagadot… i ara se’l veu més animat. Però no és una cita, no, dona! Perquè també s’hi han apuntat els companys del taller de motos on treballa… Són molt bons nanos tots… N’hi ha un, però, en Santi, que deixa’l córrer… Aquest cada dia va de flor en flor… Però són joves… encara no saben el que volen.
La qüestió és que… Per on anava? Ah, sí, la Mercedes i la Mila de la Merceria s’hi apunten i també vindran amb tres amigues més d’Aquagym, i si hi anem tu i jo ja farem vint-i-un… i el preu és espectacular. Ens costa 23,76€ per persona… Una ganga, vaja! Va, dona, que ens ho passarem bé!”
Entrades per grups de més de 20 persones a partir de 23,76€
Més informació a grups@lacubana.es i al telèfon 93 336 02 22
Coneixeu el nostre dissenyador gràfic de tota la vida, en Raúl Pascuali? No? Sí, home! És el que ens fa els cartells i tot el grafisme de la companyia des del 1980. Qui no recorda el cartell de les Cubana’s Delikatessen, La Tempestat, el negrito de Cómeme el Coco, Negro o les ulleres tridimensionals de Cegada de Amor? O les nostres felicitacions de nadal entre moltes altres coses? És clar que sabeu qui és!!!
Doncs ara ens acaba de fer el cartell per Gente Bien: El Musical. Què us sembla? Us agrada?
Després de Campanades de Boda els nostres assessors, que són molt i molt bons, ens van aconsellar que si volíem continuar vivint del que hem estat vivint fins ara (teatre), havíem de canviar de registre perquè el públic vol una altra cosa, i per tant, els programadors també. Volen musicals!
“Ja en fem de musicals”, vam respondre. “En tots els nostres espectacles sempre hi hem cantat i ballat”. “Que agosarada és la ignorància!” van replicar. “Heu utilitzat l’art del dissimulo, però de cantar i ballar no en teniu ni punyetera idea. Si realment voleu estar a la cresta de la ola, heu de fer un musical!!!”
“Doncs fem un musical!”. Si hem tocat el món de la Revista, el de l’Òpera, el Cinema, la Televisió, hem fet teatre als mercats, muntat maratons de ball, inauguracions, pregons… Hem fet de tot! És clar que podem fer un musical!!!
Només es tracta de buscar un títol que estigui dins el nostre estil. Mary Poppins? Sonrisas y Lágrimas? My Fair Lady? De sobte vam dir: “No! Perquè no fem una cosa més autòctona? Nosaltres, que som de Sitges, perquè no fem un Rusiñol? Perquè no fem Gente Bien, un sainet conegut per tot el teatre amateur de Catalunya?”
Dit i fet! Ara només calia fer una adaptació del text original i anar a veure al nostre músic, en Joan Vives, perquè ens hi posés la música. El resultat final és una opereta! Ja tenim el musical… i la resta… està per veure. Ens en sortirem? Ho sabrem fer bé? Qui sap? Però de teatre, segur que en farem!
La meva tieta de 65 anys, que és molt Teresina, però a la vegada està molt “informatitzada” va venir l’altre dia a dinar i va dir: “Ui, nens! Quina pàgina web més antiga que teniu!”. Nosaltres li vam dir: “Com? Nosaltres estem molt orgullosos d’aquesta pàgina que ens ha acompanyat tants anys!”. I ella ens va dir: “No, no. Esteu equivocats! Si vas amb el ipad o mòbil no la pots obrir! Ja comença a ser “rònica” i una mica casposa”.
Ho vam consultar als nostres amics, parents i coneguts, que tot el dia estan enganxats a internet i efectivament van corroborar l’opinió de la tieta: La pàgina web, sense adonar-nos-en, s’ha fet vella com nosaltres. Malgrat el “carinyo” que li tenim, l’hem hagut de substituir.
La nostra estimada pàgina web vella la podeu trobar enllaçada a la nova i així la podem mantenir-la com una “relíquia”, que és el que realment és.
Aquí teniu la nova, acabada de sortir del forn! A veure que us sembla! Gaudiu-la!