Cómeme el Coco, Negro

Per què aquesta reposició?Al gener del 2006, quan encara estàvem representant Mama quiero ser famoso al Teatre Novedades de Barcelona, vam complir 25 anys com a companyia de teatre i ho vàrem celebrar fent una gran festa per a tota la nostra gent (antics components, famílies, amics, simpatitzants, etc). Quan vam acabar la gira, ens vam plantejar de celebrar-ho també amb el nostre públic, que en definitiva és qui ha fet que la companyia existís durant aquests anys. Teníem dues possibilitats: fer un espectacle antològic, amb trossets de tots els nostres espectacles, o bé reposar un espectacle sencer. Vàrem escollir aquesta segona opció per moltes raons. Cómeme el Coco, Negro, a banda de ser un dels nostres espectacles més emblemàtics, és un homenatge a nosaltres mateixos: parla de teatre -la nostra motivació durant aquests anys-, parla d’una companyia de teatre ambulant -més o menys com la nostra-, parla d’una manera artesanal de fer teatre -cosa que nosaltres practiquem normalment- i parla també de la Revista i el Music–Hall, un gènere teatral, molt maltractat i gairebé extingit, al qual nosaltres tenim una estimació especial.

De tots els espectacles que la companyia ha realitzat, “El Coco” és potser el que representa i sintetitza millor l’esperit, la forma de fer i el tarannà de La Cubana. Per tot això, i per molts motius més, vam escollir aquest espectacle per fer la gira de la celebració, portant-lo de ciutat en ciutat i de poble en poble.

El muntatge i la giraA l’estiu del 2005 havíem muntat per al Festival d’Edimburg una versió en anglès de Cómeme el Coco, Negro. El resultat ens va fer adonar que tot i que els anys havien passat, la versió original encara estava viva i era totalment vigent. Així que el 2007 vam recuperar-la per al nostre aniversari.
Hi havia varis handicaps: per un costat la por a les reposicions i a aquella dita que “segones parts…” i per l’altre, que el gènere teatral que havia inspirat el muntatge -la Revista i el Music-Hall- havia desaparegut, deixant un buit de quasi dues generacions que no en tenien referències.
Però totes les pors que teníem es van acabar quan es va estrenar. La gent que el veia per primer cop, se sorprenia amb la mateixa intensitat que feia 18 anys i, els que repetien o sabien de què anava, tornaven a gaudir de l’espectacle, revivint el que ja coneixien i recordant un gènere teatral que simplement amb alegria, musica, cançons, picardia i bon humor va aconseguir distreure diverses generacions de persones amb molts problemes i penúries.

Pots gaudir de l’espectacle aquí:

ArgumentUna companyia de teatre de Music-Hall, El Teatro Cubano de Revista, formada per artistes en el penúltim graó de la seva vida professional, representa un espectacle que porta per nom Cómeme el Coco, Negro. A partir d’aquí, l’embolic, la sorpresa i el que tothom ja sap… i que queda explicat en l’ apartat d’argument de Cómeme el Coco, Negro de l’any 1989.

Números de la Revista Cómeme el Coco, Negro:

1. “Lentejuelas y sonrisas” (Obertura)
2. “Romance de la reina Mercedes” (Cançó folklòrica)
3. “Una mujer completa” (Striptease eròtic)
4. “Que viene el coco” (Cuplet)
5. “Violetas Imperiales” (Cançó de època)
6. “Las viuditas” (Cuplet)
7. “Compuesta y sin novio”
8. “Chinatown”
9. “El tirachinas” (Maquetista)
10. “Estudiantina portuguesa”
11. “Rey del Molino”
12. “Valencia” (Número regional)
13. “Soy Minero” (Cançó espanyola)
14. “Mírame” (Cuplet)
15. “Por la calle de Alcalá”
16. “Yo soy la vedette” (Presentació de la vedette)
17. “Quiero volver a Rio” (Samba)
18. “Madre cómprame un negro” (Xarleston)
19. “Cómeme el Coco, Negro” (Apoteosi final)