Dels Vicis Capitals

Dels Vicis Capitals és un espectacle compost de tres entremesos mallorquins anònims del segle XVIII adaptats i recreats per Llorenç Moyà Gilabert de la Portella i Josep Perea:

  • Entremès dels llépols befats
  • Entremès de les dones eixorques
  • Entremès del pescador

Els entremesos mallorquins pertanyen a un teatre popular d’arrel medieval, que gràcies a les classes més humils es mantingué malgrat el prestigi del teatre en castellà. Aquests entremesos presenten una temàtica de realisme còmic, que ens descriu un món picaresc amb els costums i la parla de la gent del carrer. Els personatges, tots ells expressió de la vida antiheroica del poble, són d’un total materialisme i es mouen sempre sota els impulsos del sexe i la fam. El més important d’aquestes obres és la comicitat, doncs l’originalitat preocupava poc als autors.

Dels Vicis Capitals és un espectacle pensat per ser representat en pobles petits i a l’aire lliure, aprofitant com a escenografia qualsevol racó d’una plaça o la façana d’un edifici (sense utilitzar tarima d’escenari). El públic s’asseu davant de la façana escollida amb cadires plegables i els actors actuen des de les portes, finestres i balcons. La il·luminació és feta per mitjà d’unes rudimentàries “candilejas”.

ESTRENA: Octubre de 1981 al Festival Internacional de Teatre de Sitges al Racó de la Calma.

LLOCS ON S’HA REPRESENTAT: Sitges, Castellbisbal, Reus, Vilanova i La Geltrú, Alcarràs, Olot, Fígols d’Organyà, Taradell, Montgat, Sosses, Les Franqueses del Vallès, Sant Pol de Mar, Tortosa, Sant Pere de Ribes, Bellpuig d’Urgell, Tàrrega, Vilanova de Segrià i Cubelles.

PERÍODE: 1981-1983

REPRESENTACIONS: 20

ESPECTADORS: 16.000

REPARTIMENT:
Marta Serrahima
Carme Montornés
Jordi Milán
Artur Puighibet
Nemesi Pascual
Joan Vázquez
Àngels Sanmiguel
Miquel López
Joan Ollé i Segura
Vicky Plana
Maribel Roldán
Montse Curtiada

MÚSICA: Blai Fontanals i Josep Lluís Enríquez (Escola de Grallers de Sitges)

DIRECCIÓ: Jordi Milán

Fotografies

Tot i estar molt delicat i no agradar-li gaire viatjar, l’autor de l’espectacle Llorenç Moyà Gilabert de la Portella va assistir a l’estrena del Racó de la Calma de Sitges (Octubre 1981). Segons ens va dir li va encantar la representació. No el coneixíem personalment (ens havíem comunicat per telèfon o per carta) i va resultar ser una persona encantadora.

Dies després d’haver acabat el Festival, vam trucar-lo per dir-li que havíem guanyat un premi i van respondre’ns donant-nos una mala notícia: era mort. Se’ns va quedar una sensació molt estranya. Havíem estat nosaltres els causants amb la “bellugadissa” del viatge?