Teresina S.A

Idea

Teresina, S.A. és una comèdia de situació de tretze capítols, que duren 25 minuts cadascun i van ser enregistrats l’any 91 per TV3, on els personatges són els veïns d’una mateixa escala al llarg de l’any.

Teresina, que és el diminutiu de Teresa, és el nom que La Cubana utilitza per definir a tota una sèrie de persones (homes o dones) amb una manera de ser, d’actuar i veure les coses; que esdevé una mena de filosofia vital innata: podríem dir que ser “Teresina” és un concepte de vida.

Teresina S.A. retrata tota una sèrie de situacions quotidianes molt properes i conegudes per tothom, alhora que són provocades per un “univers” de Teresines sense distinció de sexe, edat, estat civil, ni condició social. Teresina S.A. és doncs un sincer i petit homenatge a les mares, tietes, oncles, veïnes, amics, botiguers, nens i nenes “Teresines” en potència.

Les Teresines que protagonitzen la sèrie són tres germanes solteres del barri barceloní de Gràcia. Els seus pares havien promès que si per casualitat “la providència” els feia pares, llavors si era una nena li dirien Teresa com la mare i si era un nen, Tomàs, com el pare. Com que “la providència” va fer que tinguessin tres nenes, a les tres les van batejar amb el nom de Teresa (Teresina, Maria Teresa, Tere) i de propina un noi, al que van posar Tomàs.

Els pares eren sastres i feien servir com a taller la mateixa casa treballant-hi tota la família, així com donant-hi feina a moltes persones del barri. Amb el temps, el “pret-a-porter” va desbancar la sastreria feta a mida i, quan van morir els pares, elles van decidir canviar d’orientació el negoci.

En lloc de dedicar-se a la costura ho farien fent “pedidos” de qualsevol cosa que els hi oferissin: fer ninots de “peluix”, ensobrar cartes, enganxar botons, flors de paper… Això sí, ho farien seguint la tradició familiar: treballant elles tres i també donant feina a tots els veïns segons l’acumulació d’aquesta. “Teresina, S.A.” és doncs el nom d’una empresa d’economia submergida que les tres germanes tenen muntada a casa. L’únic que no treballa a casa és en Tomàs, el germà petit, també solter, que es guanya la vida passant rebuts per les cases.

Pel pis de les Teresines hi passen a treballar quasi tots els veïns de l’escala al llarg de l’any. Des d’en Pepe i en Rafa (una parella d’homosexuals que viuen al quart), l’Eugenio el perruquer, l’Angelina (casada amb un guàrdia urbà que viu de l’aparença), la Rosita (una solterona madura que a la seva edat no té problemes per lligar), la Paca (una vídua valenciana “d’armes tomar” i molt “trafagot”) o la Montserrat (l’amiga de tota la vida de les Teresines que es va casar ja de gran), etc.

Cadascun dels tretze capítols de la sèrie passa en algun dels mesos de l’any (comença a l’agost i s’acaba l’agost següent) i es titula amb el nom de la festa tradicional de cada mes, relacionat amb el tipus de “pedido” que han rebut.

	És el capítol de presentació. És el mes d’agost. És l’últim dia de la Festa Major de Gràcia i els veïns del carrer preparen una funció especial com a final de festa. El pis de les Teresines és l’escollit per als assaigs. Amb tot l’enrenou que això comporta, anirem coneixent els personatges que, per una raó o altra, tenen relació amb el món de les Teresines.
	Primers dies de tardor. Al pis de les Teresines es treballa “frenèticament” amb l’ajuda de diferents persones, totes conegudes del barri, per acabar una comanda destinada a la festivitat de Tots els Sants. Aquesta feina dóna peu a diversos comentaris sobre aquesta data tan assenyalada. Paral·lelament, a l’escala, els veïns estan molt preocupats perquè se sent pudor de gas, i es crea una psicosi d’explosió.
	Som a mitjans de novembre. Es treballa per un encàrrec una mica especial. És un material que s’utilitza normalment per la Diada dels Sants Innocents. Paral·lelament, al pis de les Teresines es convoca la reunió anual dels veïns de l’escala. En aquest cas s’ha d’escollir el nou president. Aquest fet enceta reaccions ben diferents.
	El capítol passa durant tot el mes de desembre. Com sempre, i ja és habitual, les Teresines tenen molta feina de cara el Nadal. S’acumulen les comandes i s’ha de fer via. El tema principal de conversa, és clar, és el Nadal. A l’escala, s’hi instal·la un nou veí. Les veïnes es moren de ganes de saber com és. Les Teresines, amb la seva hospitalitat, l’acullen.
	Som al gener. S’acosta el Carnaval i al pis de les Teresines es treballa cosint disfresses per uns grans magatzems. Elles, que són unes entusiastes del Carnaval, també s’han embolicat a fer disfresses per al veïnat. Paral·lelament, l’escala es prepara per un gran esdeveniment, un casament. Es casa la filla de l’Angelina i en Sebastià, el guàrdia urbà, veïns del 4t. pis.
	És el mes de febrer. Fa fred. Encara falta temps per la Setmana Santa. Les Teresines reben un encàrrec una mica especial: han de brodar un mantell per una Mare de Déu d’una confraria de Setmana Santa que ha creat un grup d’andalusos que viuen a Catalunya i enyoren les seves tradicions. Es decideix que La Verge ha de venir a emprovar… I la porten. Hi ha tot un embolic amb la “cambrera” de la Verge.
	Rams  Argument: Som al mes de març. Les Teresines fan palmes per al Diumenge de Rams. En Pepe i en Rafa, la parella homosexual que viu al 4t. demana un favor una mica especial a les Teresines. Elles, que són molt donades a fer “favors”, no saben què fer. Finalment hi accedeixen.
	Som encara al març. Falten uns quants dies perquè sigui Sant Josep. L’escala de les Teresines fa olor de pólvora. Elles treballen preparant una comanda de coets xinesos per València. La Paca, la veïna de dalt, que és valenciana i presidenta del Casal Faller de Gràcia amb la seva peculiar manera de fer, prepara la “plantà” d’una falla a la Plaça del Sol.
	És la vigília de Sant Jordi. Les Teresines posen roses dins unes capses de plàstic. Són per un supermercat que l’endemà les regalarà a les clientes. Una de les germanes, la Maria Teresa, veu un anunci al diari en que s’ofereix la possibilitat de saber, mitjançant un sistema d’ordinadors, quina és la teva parella ideal. En troben una. Un joc d’embolics fa que l’afortunada en quedar-se l’afortunat sigui la veïna, la Rosita.
	Per descomptat, som al maig. Les Teresines tenen una comanda d’estampes pintades a mà que han d’enllestir aviat. La Tere, la germana petita, té la grip i han de cridar el metge. La Montserrat, l’amiga de tota la vida i veïna de dalt, se’n va de vacances a Mallorca. Per equivocació, arriba a la bústia de les Teresines una carta que era per la Montserrat. És una carta problemàtica on es descobreixen intimitats de la Montserrat.
	Com cada any pel juny, les Teresines reben l’encàrrec de preparar una comanda de mocadors pels “sanfermines”, de Pamplona. Coincideix amb la celebració del sant d’una de les tres germanes, la Teresina, la més gran, que el celebra el dia de Santa Teresa de Portugal. Els veïns i els amics la feliciten. Al pis del costat, que ha quedat buit s’hi instal·la una sauna relax de transvestits.
	Fa calor, ja som al juliol i les Teresines estan enllestint una comanda de “manoles” i “toreros” per a les botigues de “souvenirs”. Aprofitant que la veïna de la sabateria pinta la botiga, decideixen pintar el pis. La convivència amb els pintors, la comanda de “manoles” i elles mateixes fa que siguin uns dies on al pis amb “la barreja explosiva” estigui a punt d’haver-hi un daltabaix.
	S’acaba el cicle, tornem a ser a l’agost. Ja ha passat un any. S’acosta la Festa Major i, en l’últim moment, els veïns decideixen guarnir el carrer. La casa de les Teresines es converteix en el taller on es preparen els elements decoratius. Per al primer ball de Festa Major, la comissió ha contractat una artista famosa. A causa d’alguns problemes s’ha d’improvisar un camerino.